Marta Domínguez Senra

Ja feia gairebé 30 anys que havia nascut a Barcelona (1961) quan vaig conèixer el Pep i també les seves fotografies. Aviat es va establir una relació que no es pot dir que sigui d'amistat i potser si s'hagués de trobar una paraula seria fraternitat.  I fàcilment cauria al parany de dir que també serien "llibertat" i "igualtat".  Però no cal parlar d'igualdat davant d'un artista excepcional com és el Pep. Ni, com és natural, de llibertat, quan tots dos som solidaris solitaris, 
persones connectadíssimes amb les tradicions i amb l'art de l'atenció
però que no estem pel que els romans deien
asinus asinum fricat ("un ase es grata amb un altre ase"). 
Participo de l'estimació del Pep per la veritat, la bellesa i la bondat, com indica el seu avatar a Google+, tot i que en comptes de ser fotògrafa d'estudi sóc una estudiant d'escriptora.
Potser amb bondat no, però sí amb generositat, intentaré acompanyar algunes fotografies del blog amb els meus texts.

 Marta Domínguez Senra


Subscriure's a: Missatges (Atom)